La Decadència

by MANUEL CLAVELL LLOMBART

Read the publication

SEGLES XVI-XVIII MANUEL CLAVELL LLOMBART FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES MANUEL CLAVELL LLOMBART FORMACIÓ LITERÀRIA PER A MESTRES

 La Decadència és el període literari que abraça des del Renaixement fins a la Il·lustració (segles XVI, XVII i XVIII).  El mot va ser creat pels intel·lectuals del segle XIX, que van iniciar la recuperació social, lingüística i cultural de la llengua catalana.  Durant el segle XVI la literatura culta catalana decreix en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana es basteix com a model de modernitat i augmenta la producció de les seves obres.  Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular, sovint de tradició oral.

 El Renaixement és el moviment cultural i artístic que dominà Itàlia durant el segle XVI.  Els filòsofs, literats i els artistes, es van inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma  Durant el Renaixement tot gira al voltant de l'ésser humà, que aconseguirà la seva felicitat a través del pensament, el coneixement i l’art.  Una de les persones més destacades durant aquest període va ser Pere Serafí

Pere Serafí (documentat a Barcelona entre 1534 i 1567), va ser un poeta en llengua catalana i pintor espanyol. Es desconeix el lloc de naixement encara que per als seus contemporanis era conegut com el Grec. Les seues fonts són Petrarca, Ausiàs March i Dante. En 1560 va col·laborar amb un sonet a l'edició de les poesies d'Ausiàs March. En 1565 va publicar Dos llibres, un conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una profana i una altra espiritual. En el seu vessant pictòric, que va ser la seua principal ocupació, destaquen els retaules d'Arenys de Munt (1543) i de Sant Román de Lloret de Mar (1548) i les portes dels òrgans de les catedrals de Barcelona i Tarragona (1563).

 El Barroc és el període cultural d’occident, que s’inicia al segle XVII. Va ser un procés desenvolupat entre: el Reinaixensisme i l’era racionalista. Va néixer a Italia i es va estendre per tota Europa.  L’arribada del Barroc va canviar moltes coses, com els models estètics nous, amb l’objectiu que l’obra presentés sentiments de l’espectador i que tota obra tingués un símbol.  Un autor destacat fou Francesc Vicent Garcia

Vicent Garcia ,va néixer a Tortosa l'any 1579. Cursà els estudis eclesiàstics a Barcelona, el 1605 fou ordenat sacerdot de Vic. Vicent Garcia és considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. Com a poeta seguí els models imposats pels autors castellans del moment, tant en l’aspecte formal (versificació, gèneres, rima) com en la temàtica Entre les poesies més conegudes destaquen: A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil, Epitafi a la sepultura d'un gran bevedor que morí de gota i el sonet Temps Tot i la fama i l'extensa producció, gran part de la seva obra no va ser publicada fins després de la seva mort

 Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789.  Les bases socials d’aquest moviment van ser les anomenades “classes educades” de la societat de l’Antic Règim: aristòcrates, sacerdots i d’altres sectors del clergat, metges, funcionaris, militars, advocats i comerciants.  La Il·lustració va oposar-se a l’absolutisme i, involuntàriament, va configurar una nova doctrina: el liberalisme.  Dos il·lustrats francesos acabarien de perfilar la doctrina del liberalisme polític: Montesquieu i Rousseau. Els drets bàsics de l’individu, la divisió de poders i el dret a vot.

 Moviment estètic europeu del 1700. Deriva, en darrer terme, de l'academisme classicista cortesà, que imperava a França al darrer terç del segle XVII, resultant de l'acció de l'absolutisme en el camp cultural i del racionalisme hedonista de la nova burgesia.  La crítica tendeix a reservar el concepte de neoclassicisme a la literatura d'inspiració clàssica produïda en el marc de les idees il·luministes o li·lustrades.  Els gèneres típics d'aquest corrent són la tragèdia de tema clàssic, la comèdia de caràcters, la poesia pastoral, la sàtira.

Joan Ramis i Ramis neix a Maó el mes d'abril de 1746. es trasllada a Palma per estudiar retòrica i filosofia a la franciscana Real Universidad Literaria de Mallorca, Com a escriptor, després de les primeres composicions poètiques abandona l'estètica postbarroca i s'emmiralla en el cànon neoclàssic. Als vint-i-tres anys escriu l'obra teatral Lucrècia o Roma libre (1769), considerada l'obra neoclàssica més important de la literatura catalana. Dos anys després escriu, també en alexandrins, Arminda (1771), una tragèdia breu on s'entreveu una certa renovació dels temes, propers al sentimentalisme preromàntic. De la vintena de treballs publicats, sobresurten títols tan variats com Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica (1814), Extracto del arreglo llamado el pariatge del rey Don Jaime III de Mallorca sobre la pabordía y rectorías de Menorca, acompañado de varias notas para su mayor aclaración.

 El prerromanticisme va ser un moviment literari que es desenvolupa a Europa al llarg del segle XVIII i l'ocàs del qual transcorre en les últimes dècades de la centúria, en total oposició al Neoclassicisme.  En el Prerromanticisme es donen els següents caràcters, que ho separen del Neoclassicisme: - Afirma el predomini del sentiment enfront de la raó. - Rebutgen les “regles”, encara que alguns escriptors prerromántics les accepten. - Enfront de la naturalesa arreglada i tranquil·la típica dels escriptors neoclassicistes, els pre-rromántics i més tard els romàntics prefereixen llocs esotèrics i misteriosos.

Ignasi Ferreres fou un metge i escriptor català. Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apunten els nous gustos retòrics de l’il·luminisme. La seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscil·la del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme.